Des del caos del laberint, des de la fragmentació de les paraules , el desordre i mitjançant el fil com a vehicle conductor, Ariadna teixeix aquest mite i s’acaba despullant, abandonant també les robes que la lliguen a un context determinat, i cosint-se les cicatrius per començar un nou mite ara des de l’ordre i l’equilibri.
Treballadora del teixit com a llenguatge artístic Eva Soto escriu damunt de la roba, construeix un edifici propi on el vestit és una obra d’art contemporània.
